Entre el ser i l'haver de ser de l'autoritat en l'esport

Abstract

La orientación de la forma de actuar social en el interior de una comunidad configurada desde el estado social de derecho dispone de formas particulares de relación en referencia al tema de la autoridad. Se muestra cómo es de desfavorable una estructura de autoridad como la que se hace patente en las prácticas de la competencia deportiva. Se plasma y reorganizar los nuevos referentes de análisis y nuevas dudas que han surgido debido a discusiones y críticas planteadas. Esta estructura conduce a los individuos a la sumisión irreflexiva, a la obediencia incondicional y a la preponderancia de la autoridad como valor supremo. Todo esto a través de un ejercicio mecánico de toma de decisiones unilaterales, inapelables, carecidas de argumentación y consenso, y ajenas a contenidos de justicia y verdad.

L'orientació de la forma d'actuar social a l'interior d'una comunitat configurada des de l'estat social de dret disposa de formes particulars de relació amb referència al tema de l'autoritat. Aquest escrit intenta mostrar com és de desfavorable una estructura d'autoritat com la que es fa palesa en les pràctiques de la competència esportiva. S'intenta plasmar i reorganitzar els nous referents d'anàlisi i nous dubtes que han sorgit degut a discussions i crítiques plantejades. Aquesta estructura condueix els individus a la submissió irreflexiva, a l'obediència incondicional i a la preponderància de l'autoritat com a valor suprem. Tot això a través d'un exercici mecànic de presa de decisions unilaterals, inapel.lables, mancades d'argumentació i consens, i alienes a continguts de justícia i veritat. Resum pres de l'autor.