Análisis situacional : hacia la planificación estratégica en educación a distancia en el Tecnológico de San Luis Potosí
Texto completo:
https://www.edutec.es/revista/in ...Ver/ Abrir
Nivel Educativo:
Tipo Documental:
Artículo de revistaEstadísticas:
Ver Estadísticas de usoMetadatos:
Mostrar el registro completo del ítemAutor:
Fecha:
2019Publicado en:
Edutec : revista electrónica de tecnología educativa. 2019, n. 70, octubre-diciembre ; p. 119-132Resumen:
Se evalúa el grado de aplicación del Modelo de Educación a Distancia en la Unidad de Educación a Distancia del Instituto Tecnológico de San Luis Potosí, que forma parte del Tecnológico Nacional de México. Para ello se plantea un análisis de situación basado en una metodología transeccional y descriptiva. Participan en el estudio tres perfiles de usuarios: estudiantes, asesores y tutores. A cada grupo se les plantean diferentes cuestionarios en los que, entre otras cuestiones, se les pregunta sobre el papel que cumplen cada uno de ellos dentro del sistema de educación a distancia. Los cuestionarios de los estudiantes son los que mejores resultados arrojan, considerando que el Modelo de Educación a Distancia es aplicado correctamente. Por su parte, los tutores apuntan que los asesores no motivan lo suficiente a los estudiantes y que éstos no son lo bastante responsables, participativos, ni se automotivan. En la misma línea, los asesores reflejan que ni los tutores ni los estudiantes están asumiendo correctamente el Modelo de Educación a Distancia. También se observa un déficit de la comunicación entre tutores y asesores, una carencia de infraestructuras adecuadas para la educación a distancia (aulas, equipo informático, ancho de banda, etc.), y un bajo nivel de innovación educativa (no se implementa la metodología del aula invertida y la oferta de MOOCs es muy limitada). Se concluye que los datos recogidos en este estudio no pueden ser utilizados para la elaboración de un plan estratégico que fortalezca la Unidad de Educación a Distancia, aunque sí pueden ser leídos cómo una oportunidad para corregir las debilidades detectadas y mejorar la calidad de la educación a distancia.
Se evalúa el grado de aplicación del Modelo de Educación a Distancia en la Unidad de Educación a Distancia del Instituto Tecnológico de San Luis Potosí, que forma parte del Tecnológico Nacional de México. Para ello se plantea un análisis de situación basado en una metodología transeccional y descriptiva. Participan en el estudio tres perfiles de usuarios: estudiantes, asesores y tutores. A cada grupo se les plantean diferentes cuestionarios en los que, entre otras cuestiones, se les pregunta sobre el papel que cumplen cada uno de ellos dentro del sistema de educación a distancia. Los cuestionarios de los estudiantes son los que mejores resultados arrojan, considerando que el Modelo de Educación a Distancia es aplicado correctamente. Por su parte, los tutores apuntan que los asesores no motivan lo suficiente a los estudiantes y que éstos no son lo bastante responsables, participativos, ni se automotivan. En la misma línea, los asesores reflejan que ni los tutores ni los estudiantes están asumiendo correctamente el Modelo de Educación a Distancia. También se observa un déficit de la comunicación entre tutores y asesores, una carencia de infraestructuras adecuadas para la educación a distancia (aulas, equipo informático, ancho de banda, etc.), y un bajo nivel de innovación educativa (no se implementa la metodología del aula invertida y la oferta de MOOCs es muy limitada). Se concluye que los datos recogidos en este estudio no pueden ser utilizados para la elaboración de un plan estratégico que fortalezca la Unidad de Educación a Distancia, aunque sí pueden ser leídos cómo una oportunidad para corregir las debilidades detectadas y mejorar la calidad de la educación a distancia.
Leer menosS'avalua el grau d'aplicació del Model d'Educació a Distància en la Unidad de Educación a Distancia del Instituto Tecnológico de San Luis Potosí, que forma part del Tecnológico Nacional de México. Per a això es planteja una anàlisi de situació basada en una metodologia transeccional i descriptiva. Participen en l'estudi tres perfils d'usuaris: estudiants, assessors i tutors. A cada grup se'ls plantegen diferents qüestionaris en els quals, entre altres qüestions, se'ls pregunta sobre el paper que compleixen cadascun d'ells dins del sistema d'educació a distància. Els qüestionaris dels estudiants són els que millors resultats aporten, considerant que el Model d'Educació a Distància és aplicat correctament. Per part seva, els tutors apunten que els assessors no motiven prou als estudiants i que aquests no són prou responsables, participatius, ni s'automotiven. En la mateixa línia, els assessors reflecteixen que ni els tutors ni els estudiants estan assumint correctament el Model d'Educació a Distància. També s'observa un dèficit de la comunicació entre tutors i assessors, una manca d'infraestructures adequades per a l'educació a distància (aules, equip informàtic, amplada de banda, etc.), i un baix nivell d'innovació educativa (no s'implementa la metodologia de l'aula invertida i l'oferta de MOOCs és molt limitada). Es conclou que les dades recollides en aquest estudi no poden ser utilitzats per a l'elaboració d'un pla estratègic que enforteixi la Unitat d'Educació a Distància, encara que sí que poden ser llegits com una oportunitat per a corregir les febleses detectades i millorar la qualitat de l'educació a distància.
S'avalua el grau d'aplicació del Model d'Educació a Distància en la Unidad de Educación a Distancia del Instituto Tecnológico de San Luis Potosí, que forma part del Tecnológico Nacional de México. Per a això es planteja una anàlisi de situació basada en una metodologia transeccional i descriptiva. Participen en l'estudi tres perfils d'usuaris: estudiants, assessors i tutors. A cada grup se'ls plantegen diferents qüestionaris en els quals, entre altres qüestions, se'ls pregunta sobre el paper que compleixen cadascun d'ells dins del sistema d'educació a distància. Els qüestionaris dels estudiants són els que millors resultats aporten, considerant que el Model d'Educació a Distància és aplicat correctament. Per part seva, els tutors apunten que els assessors no motiven prou als estudiants i que aquests no són prou responsables, participatius, ni s'automotiven. En la mateixa línia, els assessors reflecteixen que ni els tutors ni els estudiants estan assumint correctament el Model d'Educació a Distància. També s'observa un dèficit de la comunicació entre tutors i assessors, una manca d'infraestructures adequades per a l'educació a distància (aules, equip informàtic, amplada de banda, etc.), i un baix nivell d'innovació educativa (no s'implementa la metodologia de l'aula invertida i l'oferta de MOOCs és molt limitada). Es conclou que les dades recollides en aquest estudi no poden ser utilitzats per a l'elaboració d'un pla estratègic que enforteixi la Unitat d'Educació a Distància, encara que sí que poden ser llegits com una oportunitat per a corregir les febleses detectades i millorar la qualitat de l'educació a distància.
Leer menos